Introducció als aliatges de molibdè

Els aliatges de molibdè són aliatges no-ferrosos compostos de molibdè com a matriu, amb l'addició de titani, zirconi, hafni, tungstè, reni i elements de terres rares. Posseeixen punts de fusió elevats, resistència a altes temperatures, resistència a la corrosió i una excel·lent resistència a alta -temperatura (1100-1650 graus). Les seves propietats es milloren mitjançant l'enfortiment de la solució sòlida, l'enfortiment de la precipitació i els mecanismes d'enfortiment de la dispersió del carbur. S'utilitzen principalment en components aeroespacials, components de reactors nuclears, tubs d'electrons i fabricació d'equips militars.

Aquest material es va produir per primera vegada mitjançant la metal·lúrgia de pols l'any 1910, i el seu desenvolupament es va impulsar encara més per la tecnologia de fusió d'arc consumible després de 1945. A la dècada de 1950, es van desenvolupar aliatges Mo{-0,5Ti{-0,02C i TZM, i als anys 70, Mo-F{{12}aliatges es van desenvolupar. La Xina va establir línies de producció de productes de molibdè a finals de la dècada de 1950, aconseguint gradualment la producció en sèrie de tubs, plaques i altres materials. Des de principis del segle XXI, s'han aconseguit avenços en la tecnologia de control de gra en aliatges de molibdè reforçats amb dispersió nanoestructurada i el dopatge de terres rares ha millorat significativament la resistència a la deformació a alta temperatura. Els aliatges com TZM i ZHM s'han aplicat a gran escala en camps com ara broquets de motors de coets i plaques posteriors de cèl·lules fotovoltaiques.