Efectes fisiològics del tungstè

El tungstè metàl·lic i el tungstè catiònic s'absorbeixen malament a través del tracte digestiu, però els tungstats solubles es poden absorbir per aquesta via. L'absorció a través de les vies respiratòries i la pell no està clara. Després de l'absorció, el tungstè s'emmagatzema principalment als ossos, seguit de la melsa, el fetge i els ronyons, on es troben quantitats més petites. Només hi ha traces de tungstè a la sang, i s'excreta principalment per les femtes i l'orina. El tungstè inhalat es distribueix principalment al fetge i als ronyons, als ossos i als músculs esquelètics.

Aproximadament el 75% del tungstat ingerit s'excreta per l'orina. La injecció de ¹⁸⁵W-tungstat en ratolins mascles embarassats va provocar un augment dels nivells de tungstè als ossos, ronyons, fetge i melsa; aquests nivells es van excretar ràpidament per l'orina i les femtes. També s'han observat concentracions elevades de tungstè a la glàndula tiroide, les glàndules suprarenals, la hipòfisi, les vesícules seminals de ratolins mascles i els fol·licles dels ovaris femenins. Els estudis han descobert que el tungstè es pot transferir de la mare a la descendència, especialment al final de l'embaràs, amb una deposició significativa de compostos en els ossos de la mare, els ronyons, la melsa i les cèl·lules epitelials del sac vitellin i en els ossos de la descendència.